Carme, La ploma és metonímia de les paraules. Aquest poema parla d'un fet real: fent-lo he agafat el son que els mals pensaments m'impedien. Per a mi poesia és sempre sinònim de felicitat.
A Espriu el salvava "un debilíssim / record d'infant". I ho explicava en paraules, ell que, com tants altres, va viure "per salvar-vos els mots". Sí, "qui canta els seus mals espanta": la poesia, l'art ens ajuden a espantar els mals pensaments.
Ramon, Jo aquest "debilíssim record d'infant" paradoxalment el tinc molt i molt present. La gent no m'entén. No m'agrada allò de "Don't stop thinking abolit tomorrow, yesterday's gone...". M'agrada més "Sin memoria, no puedo vivir sin memoria...".
La ploma porta la llum posada... O potser són les paraules...
ResponEliminaCarme,
ResponEliminaLa ploma és metonímia de les paraules.
Aquest poema parla d'un fet real: fent-lo he agafat el son que els mals pensaments m'impedien. Per a mi poesia és sempre sinònim de felicitat.
És quan escric que hi veig clar?
ResponEliminaSí senyor, Gemma Sara!
EliminaA Espriu el salvava "un debilíssim / record d'infant". I ho explicava en paraules, ell que, com tants altres, va viure "per salvar-vos els mots". Sí, "qui canta els seus mals espanta": la poesia, l'art ens ajuden a espantar els mals pensaments.
ResponEliminaRamon,
EliminaJo aquest "debilíssim record d'infant" paradoxalment el tinc molt i molt present. La gent no m'entén. No m'agrada allò de "Don't stop thinking abolit tomorrow, yesterday's gone...". M'agrada més "Sin memoria, no puedo vivir sin memoria...".
"about tomorrow", sorry!
EliminaUn poema molt elegant i amb molta saviesa, Helena.
ResponEliminaUn salut.
Rafael Molero
bona nit i fins demà.
És que és el que em salva de veritat, Rafael!
Elimina