En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 15 de juny del 2026

Subirachs sobirà

SUBIRACHS, Josep M.
dins L'ombra de l'altre mar 
de Joan Margarit


La cara com a espill de l'ànima,
dins d'un quadre que, com un llibre obert, 
també mostra el teu món interior
per a qui ja et segueix o se'l sap fer seu.
La llum sobtada, precisa, de la lucidesa.
La mitja taronja d'una plana amb una altra,
d'escriure el que veus o de pintar el que penses.
La calma d'un llenç dins d'un altre,
que reflexiona sobre si mateix.



SUBIRACHS, Josep M.
dins L'ombra de l'altre mar 
de Joan Margarit

Reposant contra la paret,
però amb el roig de la passió
que no es conforma amb l'ostracisme,
un llibre tancat, com un calaix per obrir.
Amb una senzillesa sense horror vacui
sense timeo hominem unius libri.
La imatge de la dignitat d'un lector
que ho és potencialment,
com un capoll per obrir.



SUBIRACHS, Josep M.
dins L'ombra de l'altre mar 
de Joan Margarit

Entre el pudor de mostrar massa,
de ser sincera en extrem,
i la preocupació de no tenir 
res a dir, d'escriure en va.
El tinter de la realitat on cerques
la inspiració, després el cobreixes
amb una tela alba i sedosa,
com amb una capa de pintura a l'oli. 
La tinta blava d'aquest poema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...