PLENSA, Jaume Mirall. Invisible Laura i Invisible Rui Rui
Com pot una escultura,
l’art més material,
inspirar-se en el silenci,
en l’intangible, el diàfan,
tant con en unes testes d’home i dona,
el senyal de l’ànima, sempre estilitzades.
Que no es recolzen enlloc,
i s’aixequen com columnes en espiral,
les que ens engrapen cap amunt,
com ho fa sempre el gòtic.
Un art ple de pensament.
Festejador
És en silenci,
quan et vols censurar,
que dius més coses.
És en silenci,
quan et vols censurar,
que dius més coses.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada