Repte Poètic Visual 371 Davant del blau; amb el que soc.
dins Relats en català
Cel i terra com un full
doblegat per la meitat,
tan senzill com l’horitzó,
tan directe com quan l’encertes.
Quan transformes les roques de la vida
en els núvols de l’art.
Quan nedes talment quan voles,
quan escrius igual com quan llegeixes.
Amb l’escuma, aquella lleugeresa
que envolta la duresa de la vida,
com els cabells la teva testa.
Retens la bellesa com si en fessis
una fotografia, que es revela dins teu.
doblegat per la meitat,
tan senzill com l’horitzó,
tan directe com quan l’encertes.
Quan transformes les roques de la vida
en els núvols de l’art.
Quan nedes talment quan voles,
quan escrius igual com quan llegeixes.
Amb l’escuma, aquella lleugeresa
que envolta la duresa de la vida,
com els cabells la teva testa.
Retens la bellesa com si en fessis
una fotografia, que es revela dins teu.

Arriba la luz.
ResponEliminaNáufrago del tiempo
en mis devaneos.
Fackel,
ResponEliminam'agrada la paraula "devaneos"!
Bell poema. Gràcies per participar! ;-)
ResponElimina