La paraula viva

AGUS Montseny

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Ets com aquell primer motiu que només 

et cal estendre, tot brodant-lo.

Evoques la decadència sense la qual 

no pots anar endavant.

Et mostres amb l'ombra de la bellesa

que té el seu eco en l'avenç.

Un passat que val més que mil promeses.

Hermètic

Entre estacions dins Relats en català

Ahir que els versos
retenen a dins seu.
Entre tardor,
hivern i primavera,
només un gradient.

Món interior

Niporepte 435 Treball a l'Orient 

dins Relats en català

Fas amb les mans
barrets per protegir-te
del sol que toca.
L'ull poètic també
preserva el que dus dins.

Helena Bonals

Conos de sombra.

El sol salvaje hiere.

Sus manos calman.

Fackel

Som l'ombra i la claror

Aquarel·la de Carme Rosanas

dins del blog Col·lecció de moments

Títol manllevat d'aquest poema seu,

 musicat per Xavier Pujol

Quan la pintura no pot

reflectir les llums i les ombres,

que ho faci la realitat.

Quan no pots dir una cosa

amb una metàfora, la pots dir sense.

Quan no saps impostar la veu,

pots parlar normal.

Tot es fa vers igual.

Entremesclat

Fotografia de Silvia Martinez Castellnou 

a Instagram, per al Premi InstapoemaMMP2025

Tindràs la visió exacta

del que vols escriure,

del que vols reflectir,

quan la boira faci més brillant

el sol de la infantesa.

I, sense arribar a volar,

excel·liràs de nou.

Riu amunt

Imatge del riu Tenes

Sec o amb cabal,

copsable o bé subtil,

tot es fa vers.

Helena Bonals

Sommers wie winters.

Die Bäume stehen Spalier

entlang des Flusses.

Sean Jeating

Fluimos sin fin.

Voraz es nuestra vida,

Río del azar.

Fackel

Creix amb la pluja.

El vers es fa més ample.

Riu i murmuri.

Carme Rosanas

Cabal de riu,

en vers flueix la vida,

parla l'aigua.

sa lluna

Arbre nu

AGUS Vall de Tenes dins

Associació Fotogràfica Jaume Oller

Arribaràs a dalt de tot

just en aquell moment

en què d'allò que havies estat

només en queda l'esquelet.

Però el qual ara vesteixes

amb els núvols de la poesia,

de bellesa incorruptible,

la que no admet dilació.

Que ja mai més no et podràs 

sentir sola, mentre hi hagi 

algú que et llegeixi.

 

Helena Bonals

 

 

Tecleo palabras.

Solo dicen para mi.

No estoy solo. 

 

Fackel 

Escala de grisos

MICOLAU, JJ Boira al parc del Falgar 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

De quan el cel toca de peus a terra,

o simplement sembla que dalt i baix

es confonguin, s'entremesclin, 

semblin el mateix.

La boira ja és un núvol baix.

I els reflexos a l'aigua, com una metàfora,

el sentiment que arrossega amb ell.

Sense misteri no hi ha amor,

sense encegament no es fa poesia.

En mode femení

Niporepte 433 Lliure

dins Relats en català

La nit fa dona,
les corbes, la bellesa,
també són seves.

Helena Bonals

Corbes de dona,

bellesa que flueix,

llum entre ombres.

sa lluna

Un fil de llum

entre la nit i tu.

Corbes de foc.

Carme Rosanas

Idas y vueltas

curso de sus contornos.

Sinuosidades.

Fackel