En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 21 de setembre del 2025

Els teus colors veritables


FREDERIC S'acosta la tardor
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Com la lluna destaca en el cel,
els tobogans i gronxadors de colors
són com un retolador fluorescent
que subratlla la bellesa continguda
d'un sol inclinat i tapat pels núvols.
Infantesa i vellesa són 
en el mateix pla moral.
Perquè l'edat de la innocència
té més a veure amb la roja
que no pas amb cap edat d'or.

a

3 comentaris:

  1. xavier pujol21 de setembre del 2025, a les 19:55

    "Infantesa i vellesa"
    Inici i final.
    I entremig tots els colors del món.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas21 de setembre del 2025, a les 20:33

    Potser tens raó amb això del mateix pla moral, no hi sé.
    No sé què vols dir amb "la roja"…
    La vellesa no és cap edat d'or, això segur… més aviat és una llauna, anant bé i amb molta sort.

    ResponElimina
  3. Sean Jeating21 de setembre del 2025, a les 23:24

    Beautiful photo, fine poem and interesting comments.
    *
    Kindheit und Alter:
    Anfang, Ende und mit Glück
    goldige Zeiten.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...