En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 8 de març del 2025

No tan eixorca


Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Jo sé d'on ve la inesgotable aigua
que vessarà d'aquesta font ja seca,
la deu de tota vena poètica,
blava per antonomàsia.
També la idea interior del poema
vol transmutar la de Cor fidel de Carner,
alhora que perviu en tu que em llegeixes.

Helena Bonals


Mientras tengo sed
bebo de las palabras.
Mas pocas sacian.

Fackel

a

7 comentaris:

  1. artur8 de març del 2025, a les 19:18

    Uns versos que ens transporten als del citat Carner, "Cor fidel",.
    Tot i ser la font un poc eixorca, guarda el record i la saviesa de saber d'on venen les seves aigües, els seus versos... Felicitats !.
    Bona setmana !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de març del 2025, a les 5:32

      Artur,
      Aquest poema de Carner el vaig llegir per primer cop als vint-i-un anys. És dels que em queden gravats amb foc a la memòria.

      Elimina
  2. Carme Rosanas8 de març del 2025, a les 23:38

    La poesia com l'aigua, inesgotable, però a vegades no brolla...
    M'ha agradat retrobar el poema de Carner, l'he buscat per entendre millor la teva reinterpretació.
    Llegint-los fem reviure els poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de març del 2025, a les 5:34

      Carme,
      De totes maneres el meu no serà mai tan bo com el de Carner.

      Elimina
  3. Fackel9 de març del 2025, a les 11:01

    Mientras tengo sed
    bebo de las palabras.
    Mas pocas sacian.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de març del 2025, a les 15:44

      Fackel,
      Poques paraules arriben a l'ànima!

      Elimina
  4. sa lluna9 de març del 2025, a les 15:51

    De vegades la font es queda eixuta... però els poemes romanen vius en els qui els llegeixen...

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...