T’espera la font a que t’assedeguis per fer-la reviure de nou. Mentre no arriba aquest moment, combat la solitud amb la companyia d’un colom mig foraster mig veí, recull com si res les gotes caigudes d’una pluja o d’un servei de la font anterior. Ara cal esperar que de nou brolli l’aigua i si no ho fa qui es quedarà per esperar el món sense aigua?
Gota a gota
ResponEliminabalanza de palabras
medida de sed.
M'agrada molt, Fackel, sobretot això de la "balanza de palabras". Els versos ja ho son, com gotes.
EliminaFont contraposada.
ResponEliminaA un broc surt aigua fresca i a l'altre vi ardent.
Genial, Xavier!!! Continues i alhora no continues el que diu el meu poema.
EliminaN'hi ha que són abstemis...
Contraposar versos i emocions o forma i contingut o conformitat i passió.
ResponEliminaMolt ben vist, Carme! Però potser els versos i les emocions no es contraposen, sinó que van junts.
EliminaTot i aixi, algun dia tornarà a brollar.... igual que ho fan, els versos que no volen sortir fàcilment. Tot requereix el seu temps !.
ResponEliminaSalut ;)
Sense sensibilitat no pot brollar res i molt menys poesia.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
T’espera la font
ResponEliminaa que t’assedeguis
per fer-la reviure de nou.
Mentre no arriba aquest moment,
combat la solitud
amb la companyia
d’un colom mig foraster mig veí,
recull com si res
les gotes caigudes
d’una pluja
o d’un servei
de la font anterior.
Ara cal esperar
que de nou brolli l’aigua
i si no ho fa
qui es quedarà
per esperar
el món sense aigua?
També m'agrada molt, anònim. Aquesta imatge dóna molt de si.
EliminaDe l'ambivalència i la sensibilitat en pot rajar poesia, bellesa i idees, ni que sigui gota a gota. El do del poeta és saber-ho copsar i explicar-ho.
ResponEliminaHi ha gotes que valen per un oceà, Ramon!
Elimina