En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 26 de desembre del 2023

Brodar-ho



Imatge lliure de drets dins Pexels

Què és una metàfora?

Un núvol pel qual transita el sentit,
la cara blanca de la lluna,
el com amb què estimes.

Un recurs literari,
la figura als teu ulls,
de la qual mai prescindiràs.

14 comentaris:

  1. Construir nous conceptes sobre allò desconegut, a partir dels que ja coneixem.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  2. Les cent llàgrimes
    que transformen la galta
    en una vall.

    La pedra roja
    que converteix els llavis
    en uns imants

    kefas

    ResponElimina
  3. El corrent d'un riu que amaga i descobreix el fons al mateix temps.
    Una capsa molt bonica amb un regal petit a dins.
    Un gest de les mans ple de sentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O les algues roges que s'amaguen sota la superfície aparentment tranquil·la de l'aigua.
      O una capsa molt petita amb un regal molt gran i bellíssim a dins.
      O un sentiment traduït en un gest de les mans.
      M'agraden molt les teves aportacions, Carme!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Xavier,
      l'estela en el riu del que parla la Carme, sobretot.

      Elimina
  5. Un concepte difícil de lligar, si no és amb un bon mestre i exemples dignes i clars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      l'exemple dels cabells d'or per parlar del cabell ros és tan clar com inútil de tan vist.

      Elimina
    2. Als meus alumnes no els resultaria inútil. Però deixem-ho aquí, que cada cop costa més embellir la realitat d'una manera no vista.

      Elimina
  6. "Què és metàfora, demanes? Metàfora ets tu! (I poesia i sensibilitat i...) No paris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada perquè m'elogies el que ningú ha fet, Ramon. S'agrada als altres quan se'ls diu el que creuen que els falta.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...