En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 29 de novembre del 2023

Caplletra


AGUS Sortida blanc i negre 


La meva hac,
el silenci de la pàgina en blanc,
la innocència per sobre de tot,
la transparència d'una metàfora.
El que dic amb com ho dic.
 

10 comentaris:

  1. Tot i que no sona, hi és... amb la força de qui la porta.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  2. Ho dius amb una metàfora que quasi no ho entenc. És la transparència de la pàgina que arriba a fer metàfora.
    Molt ben reeixida.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      He volgut dir alguna cosa en cada vers d'aquest poema, i en relació a la imatge, el primer pla, la lletra inicial del meu nom, i el segon pla, la resta de lletres.

      Elimina
  3. L'huracà porta una h muda al davant... i fa molt soroll.

    ResponElimina
  4. M'agrada molt aquest vers de la transparència de la metàfora

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, és un oxímoron, que em recorda allò que l'art mostra el món al mateix temps que l'amaga.

      Elimina
  5. La imatge m'ha costat de copsar-la, però els teus versos, com sempre, els trobo molt encertats: m'agrada el que dius i el com ho dius. La H és muda, invisible, transparent, però és tan important com el zero, que posat a la dreta multiplica per deu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'embadaleix això que dius, Ramon!!!
      La imatge és una il·lustració una mica indirecta, pel primer pla, el de la caplletra, i el segon pla, també fet de pedres, com la resta d'una paraula.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...