Rafael, He volgut dir alguna cosa en cada vers d'aquest poema, i en relació a la imatge, el primer pla, la lletra inicial del meu nom, i el segon pla, la resta de lletres.
La imatge m'ha costat de copsar-la, però els teus versos, com sempre, els trobo molt encertats: m'agrada el que dius i el com ho dius. La H és muda, invisible, transparent, però és tan important com el zero, que posat a la dreta multiplica per deu.
M'embadaleix això que dius, Ramon!!! La imatge és una il·lustració una mica indirecta, pel primer pla, el de la caplletra, i el segon pla, també fet de pedres, com la resta d'una paraula.
Tot i que no sona, hi és... amb la força de qui la porta.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sí, com tot el que és invisible, sa lluna.
EliminaHo dius amb una metàfora que quasi no ho entenc. És la transparència de la pàgina que arriba a fer metàfora.
ResponEliminaMolt ben reeixida.
Salutacions.
Rafael,
EliminaHe volgut dir alguna cosa en cada vers d'aquest poema, i en relació a la imatge, el primer pla, la lletra inicial del meu nom, i el segon pla, la resta de lletres.
L'huracà porta una h muda al davant... i fa molt soroll.
ResponEliminaXavier, darrerament et superes!
EliminaM'agrada molt aquest vers de la transparència de la metàfora
ResponEliminaCarme, és un oxímoron, que em recorda allò que l'art mostra el món al mateix temps que l'amaga.
EliminaLa imatge m'ha costat de copsar-la, però els teus versos, com sempre, els trobo molt encertats: m'agrada el que dius i el com ho dius. La H és muda, invisible, transparent, però és tan important com el zero, que posat a la dreta multiplica per deu.
ResponEliminaM'embadaleix això que dius, Ramon!!!
EliminaLa imatge és una il·lustració una mica indirecta, pel primer pla, el de la caplletra, i el segon pla, també fet de pedres, com la resta d'una paraula.