En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 2 de juliol del 2021

Esclat groc


 BURROW, Jill dins Pexels

La flor és real,
la mà que me la dóna
és virtual.
Es tracta d'engrapar
el sentit del poema.

18 comentaris:

  1. La forma del poema és real, el seu sentit és virtual.

    ResponElimina
  2. ¿Y por qué la flor
    no puede ser ficticia?
    ¿Y por qué la sombra,
    que es parte del Yo,
    no es real?

    Deconstrucción.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      La teva deconstrucció és perfectament possible, les coses es poden veure de més d'un costat.

      Elimina
  3. La visió del poema té un sentit doble, entre real i virtual. Preciosa Tanka amb mà virtual.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. M'agrada molt com jugues amb aquests conceptes tan subtils. Els sentits dels poemes són de vegades eteris o admeten interpretacions diverses. I la realitat sempre és discutible, ja que cadascú tenim el propi punt de vista. És la meravella de l'art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      "Ho agafes?", com el "to grasp" en anglès, sempre m'ha semblat una construcció metafòrica molt bona. Que s'escau amb l'ombra de la mà.

      Elimina
    2. Ara en catanyol dirien "ho pilles?". O tempora, o mores!

      Elimina
    3. Ramon,
      molt bo això del catanyol! Com el "lio" en comptes de "l'embolic". No, si us plau!

      Elimina
  5. A veces vivimos entre la realidad y el sueño. Lo Real y lo virtual de solapan en una amalgama curiosa como tu poema.

    Me ha encantado

    Un beso enorme
    Felicidades
    También la imagen es muy sugerente

    ResponElimina
  6. A veure, vaig a intentar-ho, Helena: la mà, per virtual, pot ser de qualsevol; l'important és la flor i que te la donin.
    Glubs! Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      "L'important c'est la rose", canta Gilbert Bécaud. I afegeix en francès: "Que la vie n'a d'importance".
      O sigui, un amor pot ser impossible, virtual, però valdre molt la pena.
      La teva interpretació m'embadaleix!

      Elimina
  7. Es pot veure tot ben real per la persona que la rep.

    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina
  8. El que compta és el groc,
    que no és poc.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...