En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 9 de novembre del 2020

Entre versos


AGUS Tardor a Granollers 


La poesia em salva de veritat,

o és només el fet de poder dir que sóc poeta?

La forma du amb ella algun sentit,

o només serveix per amagar-me?

No ho sé, però tot i fer-me vella,

crec que mai he estat tan radiant.

Com les fulles roges a la tardor.


Helena Bonals


És el vermell

que aflora pels sentits

sang de poemes.


Kefas

19 comentaris:

  1. La tardor t'ha inspirat molt certament. Comparació de la tardor amb la teua vida plena de poesia, encara que t'hi veus fent-te vella, ets una artista.
    Saluts i una abraçada.

    ResponElimina
  2. Estàs radiant i a la millor edat de la vida, Helena!!! Per molts anys, doncs!

    M'ha agradat molt la comparació amb les fulles vermelles de tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      L'Edat roja de Margarit es refereix, segurament, a aquestes fulles!

      Elimina
  3. Cada poema una idea, cada dia un nou color.

    ResponElimina
  4. Dedueixo que és el teu aniversari? Felicitats, doncs! Radiant, sí, però no et veig a la tardor de la vida, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      No, la Carme m'ha felicitat en general, no és el meu aniversari!
      Si estar a punt de fer-ne cinquanta no és estar a la tardor de la vida...

      Elimina
  5. Sempre es pot descobrir una nova bellesa en qualsevol racó, nomes s'ha de estar atent i saber mirar ... i llegir, com tu saps fer bé !
    Salut :)

    ResponElimina
  6. És el vermell
    que aflora pels sentits
    sang de poemes

    kefas
    kefas

    ResponElimina
  7. Doncs aquí en tens la resposta, Helena. No és el que puguis dir o que et permeti amagar-te; és que et salva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Teresa! Feliç me'n fa un bon tros, la poesia!

      Elimina
  8. Preciosos versos, Helena:

    La vida es siempre joven. Lo importante es cumplir años.

    Besos, abrazos y felicidad

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada això que dius, Ana, que l'important és complir anys.

      Elimina
  9. Radiant sempre, fent florir poesia en una primavera que encara et durarà molts anys. Els que ens atansem a l'hivern sense gaires bufandes, t'agraïm aquests versos plens de sentit. No sé si la poesia pot salvar tots els/les poetes, però segur que pot ajudar algun lector a salvar-se, almenys per un cert temps, de la intempèrie inexorable que l'aguaita. Gràcies per fer-ho possible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon, he après fa poc que la tardor és la reravera, la darrera primavera, però primavera encara!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...