En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 15 de desembre del 2019

Una illa de bellesa

MIOCOLAU, JJ Boira dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

No tot és boira.
Ja ho saps, que ho sé.
Com sé jo que ho saps tu.
La resta, un quadern gris.

16 comentaris:

  1. Un dietari de boires personals.

    Preciós, com tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse!
      "Per això, malgrat la boira, cal caminar"...

      Elimina
  2. Ho saps, ho sé, ho sabem. La boira només amaga el sol, no l'elimina.
    "Que tinguem sort..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Una metàfora amaga el món, no l'elimina.

      Elimina
    2. Els revolucionaris del Maig del 68 van dir: "Sous les pavés, la plage!"

      Jo deia: "Darrere els núvols hi ha el cel. I és blau".

      Elimina
    3. Sempre és millor de lluitar amb un núvol que amb una llamborda...

      Elimina
  3. Magnífica la boira! Magnífic el cel blau! La bellesa arreu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, té molt d'encant la boira, gairebé tant com el cel blau!

      Elimina
  4. Magnífiques les teves paraules, Helena; impecables per descriure un pensament no gaire fàcil de resumir. Bravo, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,
      Les casualitats fan poesia. Tenia les paraules i les he aplicades a la imatge, i crec que s'hi escauen molt.

      Elimina
  5. Una metàfora sobre la boira on fas descriure el quadern gris.
    Entre la boira i el quadern... vaja descripció més fantàstica, Helena.
    Una abraçada.
    Rafael Molero

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rafael! La boira, el quadern, el reflex de l'illa, tot va en el mateix sentit.

      Elimina
  6. Darrere la boira, un món a descobrir !!
    Bones paraules, les teves , Helena ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      és la gràcia de la boira, com la de les metàfores.

      Elimina
  7. "Mes Montserrat té un sol al front: / quan és allí, la boira es fon". D'un Carner jovenet. I sí, ho sabem, i per això no hem de témer la boira, i anar obrint camins en la grisor, sense por.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...