En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 8 de novembre del 2019

El meu món interior

Jo també, com la tardor,
vaig morir per tornar a néixer.
Els meus fills són els meus versos,
la meva feina m'omple de dignitat.
Crec que ningú, per molta riquesa
que arribi a acumular,
no podrà mai sentir 
aquesta joia que jo sento ara.
Gràcies al progrés, i gràcies 
al meu desig i voluntat,
aquest poema podria ser 
un dels moments per als quals 
va ser fet el món.

9 comentaris:

  1. Hola Helena: Un poema preciós i molt original. És un encant que ix al món amb les teues paraules tan senzilles.
    Una abrçada.
    Rafael Molero Cruz

    ResponElimina
  2. Em veus amb bons ulls, Rafael, moltes gràcies!

    ResponElimina
  3. Els teus versos, a més a més del que diu en Rafael, tenen sempre una autenticitat que enamora. I no sé si li passa a tothom, però a mi, sempre m'inspiren coses. Coses meves, que els teus versoso fan vibrar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      T'agraeixo molt aquestes paraules! Escric com puc, i no segueixo la moda, no sé si és bo o dolent.

      Elimina
    2. Per a mi, ja saps a què em dedico, ser un mateix i tenir autenticitat sempre és bo. Sempre. Seguir les modes, jo no li trobo el què.

      Elimina
  4. Fer poesia, crear art, tenir una feina que t'omple... són motius de celebració. Si de vegades (o sovint) tenim momnts de desànim, l'art ens pot donar fortalesa per superar-los i tirar endavant. Molt ben trobat, això que el món va ser fet, entre altres coses, perquè tu poguessis escriure aquest poema. Hi estic plenament d'acord. No paris!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo li receptaria a tothom de fer poemes, a mi em va com l'anell al dit aquest tipus d'art.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...