En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 13 d’agost de 2019

Torneu-me la vida

Trigues deu anys a netejar
tot el tabac del teu cos,
quan el deixes.
Jo en fa més de dotze
que no tinc relacions:
és com si no n'hagués tingut mai?
Em diuen que he de ser més humana,
però jo només vull ser com Don Quixot.

10 comentaris:

  1. El tabac perjudica i crec que és una bona decisió deixar-lo.
    Les relacions humanes afectivo-sexuals són en una altra dimensió. No cal sobrevalorar-les ni menystenir-les.
    Com deien (més o menys) els Queen: "que cadascú esmorzi com li plagui"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      La línia que separa el bon sexe del mal sexe és molt prima. Per la meva part, una molt mala experiència me l'ha fet avorrir molt, això unit a la meva personalitat de sempre i a les medecines que prenc, té el resultat que té en mi.

      Elimina
  2. No sé si es poden netejar els mals records mitjançant el presumpte oblit que el pas dels anys hauria de fer possible; sí que crec en el miracle de la vida que rebrota novament damunt dels camps arrasats pels incendis més ferotges...

    ResponElimina
  3. Tot el que vivim deixa petja, fins i tot el tabac dels altres en la nostra roba! :-) Però el sabó sap fer net...

    Ais, quin gran anti-heroi va ser aquest estimat Don Quixot... I com me l'estimo!

    Muacs, tresor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      per si t'interessa, a La immortalitat de Kundera es parla molt de Don Quixot. El meu llibre preferit d'aquest autor, i de tota la història de la literatura.

      Elimina
  4. Helena, no sé si el temps pot netejar l'ànima d'una mala relació, igual que el cos, del tabac. Però crec que si "no ets prou humana", és que alguna resta encara es resisteix a marxar, i, per la meva experiència, millor fer net. És clar que no tothom pensa igual. Hi ha una dita, crec que andalusa, que em va ensenyar el meu ex-sogre: la mancha de una mora con otra verde se quita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt aquesta dita, Teresa! Però és que jo he estat sempre bàsicament igual, i l'experiència només ha corroborat el que jo ja pensava. Ara per ara, només tornaria a fer-ho si estigués molt i molt enamorada, i un sol cop, perquè amb la rutina el meu desig és zero. Cadascú per on l'enfila.

      Elimina
  5. Per què hauria de ser més humà una cosa que una altra? La decisió que has pres a mi em sembla humana del tot. Tens tot el dret a viure la teva vida com tu vols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      La paraula humà ja ho té això: es pot referir a allò més terrenal tant com a allò més noble, elevat. Depèn de per on l'agafes!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...