En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 2 de febrer de 2019

Encara no ets passada

SUDEK, Josef, 1956 L'última rosa dins Relats en català


Rastre de gotes,
la pluja entre la rosa
i l'etern fòssil.

10 comentaris:

  1. Sembla que es diguin "Com t'ho fas rosa, per ser viva i fresca?" i al mateix temps "Com t'ho fas fòssil per ser durador i immutabe?" I és que mai no es pot tenir tot...

    Potser la pluja els unifica, i els fa sentir semblants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Fas una molt bona interpretació no només de la imatge, sinó del que jo he interpretat!

      Elimina
  2. La vida i la mort en un mateix instant , entre mig , la resta del món es deforma i desapareix.

    ResponElimina
  3. Artur,
    Serien els dos extrems i el terme mig, que es troba anant d'un extrem a l'altre.

    ResponElimina
  4. La caragola és la il·lusió d'una vida viscuda. La rosa, dins de l'aigua del vas la rosa també fa la il·lusió de semblar viva.

    ResponElimina
  5. L'efímer i l'etern, dos extrems tots dos bells.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...