En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 21 de juliol del 2018

Amors robats

Sempre m'entesto
a voler parlar
amb aquell qui comunica.
La meva sensibilitat  em fa viure
de manera hiperbòlica els fets,
alguna vegada m'he sentit
com la noia dels San Fermines.
Per això millor ja ocupats.
No és cinisme,
és una manera d'estimar.

9 comentaris:

  1. Els sensibles pateixen més perquè tenen una visió més àmplia i profunda de les coses.
    Gràcies per haver entès la compassió pels suïcides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      Els sensibles pateixen la incomprensió dels insensibles. Gràcies a tu per no ser-ne, d'insensible.

      Elimina
  2. M'ha fet gràcia el teu concepte "ocupats".

    M'agradaria fer algunes reflexions, però potser no serien politicament molt correctes... m'ho deixo estar.

    Bé, ho diré en positiu: hi ha alguns ocupats (o també ocupades) molt interessants, molt honestos, molt nets, molts clars, molt amics, molt bones persones. No pas pel fet d'estar ocupats, sinó perquè ells ja són així, de natural.

    ResponElimina
  3. Carme,
    Quina sort tens. A mi això encara no m'ha passat. Aquest és un poema dur, però si no ho dic rebento.

    ResponElimina
  4. Potser me'n vaig del tema posant un fragment de Teresa Rampell de Manel:
    "... que ve l'Amor ressonant
    com un exèrcit de timbals!
    L'Amor ja es va propagant
    com un incendi forestal!...
    ...ets un nàufrag que ha decidit
    tastar l'aigua salada..."

    ResponElimina
  5. No em facis cas Helena, ja he dit que potser m'anava del tema, i així deu haver estat. El teu poema pot tenir vàries interpretacions.

    ResponElimina
  6. Xavier,
    Uf, jo crec que només en té una, d'interpretació! Voler parlar amb aquell qui comunica és com voler agafar un taxi ocupat... Dic que ja em va bé, perquè tinc molta por de les relacions físiques, sempre he estat així, i a més m'han fet mal. Ho havies entès així?

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...