El teu cor i la teva raó

Repte poètic visual 353 Mirant-nos per dins

dins Relats en català

Anar a contracorrent, el que fas
quan segueixes el teu motor intern.
Amb el barret et protegeixes de la intempèrie,
però també del mal que et puguin fer.
Pocs són connoisseurs d'allò que fa art.
Si la utilitat és l'únic que compta per tothom,
a tu sempre et mou la bellesa.
Sembla que no vagis endavant,
però per dins teu alguna cosa funciona.

"Let the river run"

És veritat que ens banyem

i no ens banyem al mateix riu.

Però la meva ploma no es resigna

que tot acabi aquí.

Ja que aquell Ponte Vecchio

sobre l'Arno és la imatge 

del que no passa mai.

Que hi ha passions impossibles

com voler que l'aigua 

es desplaci cap amunt.

He conegut la font d'aigua fresca

i cristal·lina de la infantesa,

i la tèrbola de l'adolescència.

La sequera de tota la joventut,

i el cabal d'ara que voldria desembocar

en un mar fet de punts suspensius.

El bell i el nou

AGUS Postals Granollerines

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Sense la lletjor, la grolleria, la brutícia,

potser tampoc no hi hauria art.

Amb la personalitat, el que la teva firma

diu de tu, pots connectar amb els altres.

Tan sols el contrast, l'experiència,

ens fa adonar d'allò que volem,

i ens permet d'avançar. 

No tan eixorca

Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Jo sé d'on ve la inesgotable aigua

que vessarà d'aquesta font ja seca,

la deu de tota vena poètica,

blava per antonomàsia.

També la idea interior del poema

vol transmutar la de Cor fidel de Carner,

alhora que perviu en tu que em llegeixes.

Helena Bonals

Mientras tengo sed

bebo de las palabras.

Mas pocas sacian.

Fackel

Cristal·lí

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Amb la teva mirada poètica, 

només, pots trencar el vidre 

que és l'embolcall de l'obra.

I entremesclar, 

fent-te més sàvia,

el que era fet tot de contrast 

fins fa un moment.

Helena Bonals

Con un destello

prendes lo recóndito.

La voz poética.

Fackel

Nítid cristal·lí

en un món que s'esquerda.

Trista mirada.

Carme Rosanas

D'un costat a l'altre

Una persona de cada cent.

Un Van Gogh el geni del qual

ningú reconeixia.

Que aquell que va a contracorrent

a la llarga esdevindrà corrent principal.

Malalts que poden ser no normals,

sinó extra normals.

Amb el temperament, el lideratge, la creativitat.

I la sensibilitat, la resiliència, 

la dignitat davant l'estigma.

Confort

Isabelita Virtual

 

La moda, com l'interiorisme,

parla de la nostra personalitat,

del nostre món interior.

Un ornament és un adjectiu, un accident.

El que decora forma part de l'essència.

No ens amaguem sota un barret,

creiem en el que és bell,

com William Morris.