En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 28 de novembre del 2025

Pont de Ferro


Repte viual 366 El pont Eiffel

Un pont ara ja buit
que parla de la solitud
de no voler trepitjar 
la realitat que ens fa mal.
Però la intempèrie continua
travessant les reixes.
Aquella torre Eiffel 
creix en alçada,
aquesta en profunditat.
La mateixa que connecta 
aquells opòsits que fan art.

dilluns, 24 de novembre del 2025

Gradient





AGUS Temps de tardor 

Quan el futur esdevé més i més 
incert, emboirat, opac.
Fas com la malenconia,
cultives la negror.
Però té tanta bellesa aquest 
lament de les muntanyes!
La seva profunditat és la teva,
la teva exigència s'hi projecta.

dimarts, 18 de novembre del 2025

Quatricromia



Darrere d'aquest cel, color del quadern
on ara escrius, tu saps que s'hi amaguen
cian, magenta i groc. I que amb un sol haiku 
vas aprendre a volar, com un accent sobre una lletra.
Plantejament, nus i desenllaç componen 
la perspectiva amb què ho veus tot.
Se't fa difícil destriar-los,
de l'un a l'altre només hi va un sospir.
Però al darrer vers hi ha tot el pes.

dissabte, 15 de novembre del 2025

Iceberg


Niporepte 430 Iceberg fotogènic


Glaçó gegant

Allò que calma
tots els cops amagats
que té el destí.


Cristal·lització

Talment resina,
el gel conserva dins
el teu sentir.

Helena Bonals


Tot el que amaga
més enlla del reflex.
Immensitat.

Carme Rosanas


Gel que s'eleva
a l'horitzó llunyà.
Llàgrimes fredes
dins un silenci glacial.
Secrets d'amor segrestats.

sa lluna


L'iceberg amaga
una blancor que mata
com arma freda.

Xavier Pujol


Eisberg in Gefahr
Imposante Urgewalf
Wehe, wenn sie schmilzt.

Sean Jeating


A la deriva.
Simetría del agua.
Mi contemplación.

Fackel

diumenge, 9 de novembre del 2025

Analogia


Repte poètic visual 365 Castanyes torrades


Pocs saben que cal sempre

un espai en blanc,

un marge perquè el text respiri,

sobretot el d’un poema,

el que vol transcendir més.

L’horror vacui fa que molts

omplin tot el full, i més encara.

Però un poema més llarg

d’una pàgina és prosa.

De la mateixa manera,

si no vols que les castanyes

en coure-les surtin volant,

cal fer-hi sempre un tall lateral.

diumenge, 2 de novembre del 2025

Destacar


AGUS Paisatges de tardor dins 


Vincent VAN GOGH Lliris

El que va ser un lliri blanc entre els blaus,
ha esdevingut un arbre roig entre els ocres.
El qui excel·leix és qui fa més del necessari,
aquell qui no repeteix el que ja ha estat dit.
Quan tot i anar a repèl, no ets gens rebel.
No pas un llir entre cards, sí amb el ver amor. 

dimarts, 28 d’octubre del 2025

La gerra i l'aigua


JUANJO Coneixes Granollers?

M'agrada la música perquè m'agrada el silenci.
Necessito la prosa perquè desitjo el lirisme.
Les majúscules són tan importants,
per a mi, com la lletra petita.
M'allibero quan em continc.
Parlo amb els ulls,
captivo amb el somriure.
Soc un ocell sense ales,
una virtuosa que no sap que ho és.
Estimo sense reserves,
sense demanar res a canvi.
Em mou la bellesa, la real i la figurada.
Trobo l'alegria sota les pedres
o bé cobrint-les de cal·ligrafia.
Soc un llamp i la foscor que l'acompanya.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...