En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 24 de gener del 2026

Entremesclat


Fotografia de Silvia Martinez Castellnou 
a Instagram, per al Premi InstapoemaMMP2025

Tindràs la visió exacta
del que vols escriure,
del que vols reflectir,
quan la boira faci més brillant
el sol de la infantesa.
I, sense arribar a volar,
excel·liràs de nou.

diumenge, 18 de gener del 2026

Riu amunt


Imatge del riu Tenes

Sec o amb cabal,
copsable o bé subtil,
tot es fa vers.

Helena Bonals

Sommers wie winters.
Die Bäume stehen Spalier
entlang des Flusses.

Sean Jeating


Fluimos sin fin.
Voraz es nuestra vida,
Río del azar.

Fackel


Creix amb la pluja.
El vers es fa més ample.
Riu i murmuri.

Carme Rosanas


Cabal de riu,
en vers flueix la vida,
parla l'aigua.

sa lluna

divendres, 9 de gener del 2026

Arbre nu


AGUS Vall de Tenes dins

Arribaràs a dalt de tot
just en aquell moment
en què d'allò que havies estat
només en queda l'esquelet.
Però el qual ara vesteixes
amb els núvols de la poesia,
de bellesa incorruptible,
la que no admet dilació.
Que ja mai més no et podràs 
sentir sola, mentre hi hagi 
algú que et llegeixi.
 
Helena Bonals
 
 
Tecleo palabras.
Solo dicen para mi.
No estoy solo. 
 
Fackel 

dissabte, 3 de gener del 2026

Escala de grisos


MICOLAU, JJ Boira al parc del Falgar 

De quan el cel toca de peus a terra,
o simplement sembla que dalt i baix
es confonguin, s'entremesclin, 
semblin el mateix.
La boira ja és un núvol baix.
I els reflexos a l'aigua, com una metàfora,
el sentiment que arrossega amb ell.
Sense misteri no hi ha amor,
sense encegament no es fa poesia.

dijous, 1 de gener del 2026

En mode femení


Niporepte 433 Lliure

La nit fa dona,
les corbes, la bellesa,
també són seves.

Helena Bonals


Corbes de dona,
bellesa que flueix,
llum entre ombres.

sa lluna


Un fil de llum
entre la nit i tu.
Corbes de foc.

Carme Rosanas


Idas y vueltas
curso de sus contornos.
Sinuosidades.

Fackel

dijous, 25 de desembre del 2025

Solstici d'hivern


Repte poètic visual 367: Què s'esmuny?


Com l'oli que prové d'un trull, així tu t'esprems

per poder escriure això. Sempre hi haurà 

alguna escletxa per on transcendeixi la vena poètica.

El gel de l'hivern, amb el sentiment petrificat,

anhela transformar-se en alguna cosa més,

com un riu fet de versos, un camí cap 

al mar que t'espera i, sense saber-ho, ho saps.

divendres, 12 de desembre del 2025

El teu plus de joia

AGUS Larus ridibundus "Riu Congost"

Alguna vegada has volat,
i ara voles en el record,
que es projecta en els teus versos,
en la seva forma, en el seu fons.
Passant del blanc lluminós
a l'ombra del que vas ser.
Qui sap si, paradoxalment,
no ets més afortunada ara,
més rica que l'or dels seus cabells.

Helena Bonals


Cielos y mares
atraviesan mis días.
Vuelo rasante.

Fackel

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...