Entremesclat

Fotografia de Silvia Martinez Castellnou 

a Instagram, per al Premi InstapoemaMMP2025

Tindràs la visió exacta

del que vols escriure,

del que vols reflectir,

quan la boira faci més brillant

el sol de la infantesa.

I, sense arribar a volar,

excel·liràs de nou.

Riu amunt

Imatge del riu Tenes

Sec o amb cabal,

copsable o bé subtil,

tot es fa vers.

Helena Bonals

Sommers wie winters.

Die Bäume stehen Spalier

entlang des Flusses.

Sean Jeating

Fluimos sin fin.

Voraz es nuestra vida,

Río del azar.

Fackel

Creix amb la pluja.

El vers es fa més ample.

Riu i murmuri.

Carme Rosanas

Cabal de riu,

en vers flueix la vida,

parla l'aigua.

sa lluna

Arbre nu

AGUS Vall de Tenes dins

Associació Fotogràfica Jaume Oller

Arribaràs a dalt de tot

just en aquell moment

en què d'allò que havies estat

només en queda l'esquelet.

Però el qual ara vesteixes

amb els núvols de la poesia,

de bellesa incorruptible,

la que no admet dilació.

Que ja mai més no et podràs 

sentir sola, mentre hi hagi 

algú que et llegeixi.

 

Helena Bonals

 

 

Tecleo palabras.

Solo dicen para mi.

No estoy solo. 

 

Fackel 

Escala de grisos

MICOLAU, JJ Boira al parc del Falgar 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

De quan el cel toca de peus a terra,

o simplement sembla que dalt i baix

es confonguin, s'entremesclin, 

semblin el mateix.

La boira ja és un núvol baix.

I els reflexos a l'aigua, com una metàfora,

el sentiment que arrossega amb ell.

Sense misteri no hi ha amor,

sense encegament no es fa poesia.

En mode femení

Niporepte 433 Lliure

dins Relats en català

La nit fa dona,
les corbes, la bellesa,
també són seves.

Helena Bonals

Corbes de dona,

bellesa que flueix,

llum entre ombres.

sa lluna

Un fil de llum

entre la nit i tu.

Corbes de foc.

Carme Rosanas

Idas y vueltas

curso de sus contornos.

Sinuosidades.

Fackel

Solstici d'hivern

Repte poètic visual 367: Què s'esmuny?

dins Relats en català

Com l'oli que prové d'un trull, així tu t'esprems

per poder escriure això. Sempre hi haurà 

alguna escletxa per on transcendeixi la vena poètica.

El gel de l'hivern, amb el sentiment petrificat,

anhela transformar-se en alguna cosa més,

com un riu fet de versos, un camí cap 

al mar que t'espera i, sense saber-ho, ho saps.

El teu plus de joia

AGUS Larus ridibundus "Riu Congost"

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Alguna vegada has volat,

i ara voles en el record,

que es projecta en els teus versos,

en la seva forma, en el seu fons.

Passant del blanc lluminós

a l'ombra del que vas ser.

Qui sap si, paradoxalment,

no ets més afortunada ara,

més rica que l'or dels seus cabells.

Helena Bonals

Cielos y mares

atraviesan mis días.

Vuelo rasante.

Fackel