Transcendència

BIGAS, Joan Sol rogent 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Del teu viatge per la vida,

l'únic que compta

quan el sol es pon

és que el teu xiprer cremi

com els de Van Gogh.

Així com que l'aigua hagi anat

erosionant la pedra.

Des del cel totes les muntanyes

es veuen si fa no fa d'altes.

Amb el poema totes les imatges

es poden arribar a llegir. 

Helena Bonals

Pedra i xiprer

la posta de sol riu,

flames de colors.

sa lluna

Mirada verda

Repte poètic visual 362. Les encantades

dins Relats en català

Submergida en el reflex,
amb la mirada sures.
Quan no pots parlar
és quan alguna cosa dius.
Ets com un nenúfar
que amaga el teu món interior,
que cerca l’estabilitat
entre dos contraris.
Amb la bellesa d’una nimfa
que ens vol captivar.

Els teus colors veritables

FREDERIC S'acosta la tardor

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Com la lluna destaca en el cel,

els tobogans i gronxadors de colors

són com un retolador fluorescent

que subratlla la bellesa continguda

d'un sol inclinat i tapat pels núvols.

Infantesa i vellesa són 

en el mateix pla moral.

Perquè l'edat de la innocència

té més a veure amb la roja

que no pas amb cap edat d'or.

Propina II

 

Foto meva a Navarcles

Per al premi Instapoema MMP 2025

Verd innocència, blanc cotó fluix.

Narcís emmirallant-se al cel.

Que quan tot sembla haver acabat,

els núvols en són l'eco,

i l'art plagia la vida,

així com el poema la fotografia.

La propina, com la inspiració,

no es pot donar per feta.

És la joia que es desprèn de viure.

És la goma amb què s'esborren

totes les imperfeccions,

amb la qual et redimeixes.

Propina

Potser vindrà un altre matí més pur/ i ens retornarà la tendresa.

Miquel Martí i Pol

Fotografia meva a Navarcles

per al premi InstapoemaMMP 2025

Aquests turons que s'albiren

al fons de molts carrers del meu poble

són mitja vida per a mi.

Amb l'altra meitat no sempre hi compto.

Si no saps transmutar 

en alguna forma nova el teu desig,

és que potser mai no has estimat. 

A banda de la verdor perenne,

cal alguna cosa més per 

omplir l’existència.

Com una bona vista.

Regant amb llum

MIGURENA Regant amb llum

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Un poema visual és com el negatiu

d'un fet de lletres, així com la teva lectura

és claror sobre algun dels pètals d'una flor.

La qual sobreviu sense la llum del sol

que ja s'ha post, però que continua

en algun lloc, esperant una nova alba. 

Helena Bonals

Moment visual

brillant com un llampec.

Una mirada.

Sa lluna

Línies de claror, sobre la flor.

Com versos tremolosos

il·luminats pels pètals de llum.

Carme Rosanas

Versos al cel

Repte poètic visual 361 Pluja de perseids

dins Relats en català

També d’estrelles patim sequera.
Quan no les tapen els núvols,
s’amaguen darrere dels arbres,
o la contaminació lumínica
no permet de veure-les.
Però, pacientment, aixequem
la vista cap al campanar més alt,
que identifiquem amb el sublim
perquè és el que més s’hi acosta.
I ens mullem amb unes llàgrimes
que refresquen sense dur aigua.