Fotografia de Núria Vert
Les branques seques,
amb forma de foguera,
miren cap amunt, enlluernades.
I es voldrien banyar al riu,
que tampoc deixen de petja.
Són com el meu poema
davant d'aquesta imatge,
que val per mil versos.
dissabte, 23 d’agost del 2025
dijous, 21 d’agost del 2025
Extrems
Fotografia de Núria Vert
D'un punt a un altre,
la línia recta no sempre és el millor.
Per trobar una escletxa de núvols blancs,
cal travessar-ne de foscos.
El cel és abstracte, la platja figurativa.
La mar és llum, les illes són ombres.
Cada element té el seu paper
en el decorat de la nostra existència.
La fotografia, el poema,
són fets de tots.
dimecres, 20 d’agost del 2025
Pàl·lida morenor
Fotografia de Núria Vert
Voldria abastar la lluna
que penja del cel.
Voldria només
recolzar-me en la roca
que sura en l'aigua.
Que el reflex de l'astre
parli de la plenitud
de tenir-ho tot.
dilluns, 18 d’agost del 2025
Les Medes
Fotografia de Núria Vert
Aquest sol encalitxat, amb els batents oberts,
és com reviu el teu deler en allò que escrius.
La passarel·la amb la pauta per omplir
fa que no et decantis massa a cap extrem,
et protegeix de la intempèrie.
El teu tresor en quatre illes,
com les etapes de la vida.
La més candent, la de la maduresa,
per a qui en sap ser digne,
per a qui sap esperar.
dimecres, 13 d’agost del 2025
He mirat aquesta terra
AGUS Muntanyes del Ripollès
Entre terra i cel,
els núvols de la poesia.
Entre passat i futur,
els somnis que s'imposen.
El teu somieig
és el que connecta
el visible amb l'invisible.
diumenge, 3 d’agost del 2025
Sagaró
Sagaró I
El sublim té molt a veure
amb el contrast, la
duresa,
però també amb
l’enlluernament.
El que és bell vol ser
més amable, més contingut.
L’un és enemic de l’altre,
però tots dos camins
avancen paral·lels.
Al rerefons de tot,
l’horitzó inabastable,
el que no es pot retenir.
Resta només el poema
per encabir-ne la llum.
Sagaró II
Entre la teva torre de
vori
i l’abrupta realitat,
les onades que, braves com
són,
transcendeixen mar enllà.
Una aigua diàfana
quan sap trobar
aquell camí del mig.
Que és més opaca en els
extrems,
feta d’esquitxos com
espurnes.
Amb una blancor plena de
misteri,
la dels marges del poema,
que diuen sense dir.
Sagaró III
Aquella forma dels versos
en les roques que van més
enllà
de la superfície de
l’aigua.
En el cel, els núvols,
la lectura que en fas.
Creador i intèrpret:
només la diferència
de coincidir sempre.
Amb una aigua tenyida de
blau,
perquè la ploma s’hi pot projectar.
I aquell punt de connexió
entre tots dos plans,
com palmera que esclata.
(imatges d’Agus dins el
blog Associació Fotogràfica Jaume Oller)
Poemes guanyadors dels Premis Poemestiu 2025, que tenen com a tema l'Empordà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)