En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Tardoral poètica a Verdú 2015

Sala gòtica del Castell de Verdú.
D'esquerra a dreta, Jordi Roig, Montserrat Aloy (cantireta), Pruden Panadès,
Vincent Jus d'Ail, Joan d'Irlanda, Helena Bonals, Montserrat Bonals


Mai he volgut anar al cinema
per anar al cinema.
Però a vegades no esperes res
d'una pel·lícula i després t'entusiasma.
Ahir vaig arribar tard, tensa, abstracta,
al recital. Però de mica en mica
l'examen es va anar convertint en goig.
Vaig llegir tremolosa, prest com sempre,
però desitjo que els comentaris
negatius em facin millorar.
La sala gòtica del Castell de Verdú
era freda però acollidora,
l'experiència difícil però enriquidora.
I plena de bones coneixences.

8 comentaris:

  1. Poètica de terrissa. Cada mot un maó del castell.

    ResponElimina
  2. Cal agrair les crítiques constructives com a oportunitats de millora. Els comentaris destructius val més deixar-los a banda, que molt sovint no aporten res. En tot cas, l'experiència de fer alguna cosa creativa sempre és enriquidora, i més si la comparteixes amb altres creadors. No defalliu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades t'han d'arribar a ferir perquè reaccionis, Ramon, així és la vida.

      Elimina
  3. Penso que, malgrat la duresa amb que et jutges tu mateixa, ho devies fer bé. No he pogut compartir aquest recital, que recordo molt agradable en la edició anterior, però segur que ho vas fer bé, tot i els nervis. Te vist anar creixen recital a recital. I dels teus poemes se't reconeix la qualitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      M'agrada molt de recitar, ho faci bé o malament. Cadascú és sempre cadascú, diu Serrat.

      Elimina
  4. Jo també t'he vist créixer recitant, com molt bé diu la Glòria... mica en mica millorem i com més ho fem més ocasió de millorar. Jo també penso que ho devies fer bé malgrat les presses i els nervis. Enhorabona a tota la colla. Només cal seguir endavant, compartint.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...