En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 2 d’agost del 2013

Sant Benet




Lliure, fermat,
claustre de monestir
que sents dins teu.

20 comentaris:

  1. Els claustres són per mi llocs de silenci.

    ResponElimina
  2. Al claustre,
    donant voltes hi reso
    totes les jaculatòries
    de la meva vida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les voltes de l'etern retorn, Helena!

      Elimina
    2. Fa poc vaig visitar el Monasterio de Silos. Al pati del seu claustre hi ha un xiprer centenari, famós i cantat per molts poetes.
      Aquest xiprer em va fer la impressió que era com una batuta a punt de dirigir els compassos de la simfonia de la vida.

      http://www.google.es/imgres?imgurl=http://3.bp.blogspot.com/-khgvcHoI7VE/TeudbWey2cI/AAAAAAAACjg/UNhVSE2J6EY/s1600/Cipres%25252Bde%25252BSilos%25252B2.jpg&imgrefurl=http://almasdepoetas.blogspot.com/2011/06/el-cipres-de-silos-gerardo-diego-1896.html&h=1600&w=1217&sz=110&tbnid=R74Px7fUz_wxUM:&tbnh=96&tbnw=73&zoom=1&usg=__R0gp8fJNRVMIfxYXlPr8Nfi28bM=&docid=pzWkHSpTTlBmKM&sa=X&ei=-oH7UeX5C-iL7AbjzYHwDQ&sqi=2&ved=0CDkQ9QEwAg&dur=516

      Elimina
    3. Que maco! El xiprer que s'enlaira, i el claustre que tanca.

      Elimina
  3. Lluna blanca / vell xiprer / un gran claustre / molts estels. (Signatura il·legible, del llibre de visites del monestir; data 31.10.1976)

    ResponElimina
  4. He estat moltes vegades a Sant Benet de Bages i sempre que hi torno m'impressiona. Aquí hi ha un reportatge de 2 minuts:

    http://www.tv3.cat/videos/3298630/Monestir-de-Sant-Benet-de-Bages

    El claustre, amb tots els seus capitells, és una meravella. També la torre, el celler, l'església amb la cripta romànica i barroca... Sense oblidar els espais modernistes, restaurats per Puig i Cadafalch a petició de Ramon Casas, que hi va viure. Gràcies per dedicar-li un haiku tan breu com intens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'ombra de sant Benet és obra teva, oi? Felicitats! Me'n va agradar molt un dels primers capítols, el que parlava de Ramon Casas.

      Elimina
    2. Gràcies per haver-ne llegit (ja no dic per haver-lo comprat: ah! Vas ser tu?) almenys els primers capítols... ;-)

      Bromes a part, és curiós que, quan en parlava amb diferents coneguts i els demanava quin capítol els havia agradat més, el ventall de respostes rebudes va resultar ser ben divers. També que els capítols que a mi personalment m'agradaven més van ser dels més poc o mal valorats per la crítica dels amics. En fi, com que l'objectiu declarat del llibre era donar a conèixer el monestir de Sant Benet i incentivar-ne les visites, tota aportació, com aquesta teva, és d'agrair. No pel llibre (que també), però sobretot pel monestir. Gràcies de nou.

      Elimina
    3. Ramon,
      en vaig llegir la meitat, però ara me'l vull acabar!

      Elimina
  5. Quina paradoxa la llibertat del claustre. L'has fet allà aquest haiku?

    ResponElimina
  6. No, l'he fet a la feina, on tinc la imatge de Sant Benet a La pantalla de l'ordinador!

    ResponElimina
  7. La perfecció de la quadratura no empresona l'espai interior.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...