AGUS, Conèixer Granollers
(poema contra l'estigma en salut mental,
per a un concurs)
Si puc
escriure aquest poema
és perquè
ara soc rica.
Que allò que
em passa
més que una
mancança
és un
ornament.
Quan les
ulleres
amb què ho
veig tot
ja no són de
color fosc,
la meva aurea
mediocritas
no oblida
els extrems d’on prové.
De quan encara
no sabia
que en el
contrast, la lluita,
hi ha la síntesi del que és bell.
Les flors que has collit
ResponElimina"ja no són de color fosc".
M'arriba la seva aroma
blanca, fresca, dolça i penetrant.
Molt maco això que dius, Xavier. Les flors de la poesia ara ho omplen tot.
EliminaAquesta foscor en que (en un moment o altra) ens hem sentit tots, es va transformant de mica en mica en raons per veure-hi clar.
ResponEliminaAferradetes, nina.
La foscor, anar contracorrent, ajuda més que tenir-ho tot fàcil, sa lluna.
EliminaEscriure pot ser una manera de donar llum a la ment, d'alliberar-la.
ResponEliminaSalut !.
Artur,
EliminaEscriure ajuda molt, però quan no podia estava doblement ensorrada.
És bo no oblidar mai d'on venim, i també val la pena aprofitar l'onada quan el vent bufa a favor, perquè en la vida hi ha moments de tot, i quan hem caigut l'important és aixecar-nos. "Nunca te entregues ni te apartes / junto al camino, nunca digas / no puedo más y aquí me quedo. / (...) Tu destino está en los demás, / tu futuro es tu propia vida, / tu dignidad es la de todos./ Otros esperan que resistas, / que les ayude tu alegría, / tu canción entre sus canciones.". "Cal anar endavant / sense perdre el pas, / cal regar la terra / amb la suor del dur treball". Endavant!
ResponEliminaRamon,
EliminaM'agraden molt les teves cites! Però no tothom que cau sap aixecar-se, he tingut molta sort.
Segurament que la sensació de sortir de la foscor, dona més intensitat a la claror, que no pas aquell que l'ha tingut sempre (si és que hi ha algú que la tingui sempre). Un bell poema per explicar una vida que s'ha embellit (amb una be molt alta) intensament.
ResponEliminaUna abraçada
Carme,
EliminaNo sé on he llegit que el moment més fosc de la nit és just abans de l'alba. Jo no només he viscut en la foscor, crec que he conegut l'infern.
Gràcies per això de la "be molt alta"! Aquest poema o agrada molt o no gaire, és completament bipolar la reacció dels seus lectors.
La síntesi del teu poema està en el que escrius i com ho escrius. Dius que ets rica en fer-ho bell. Ho has plantejat molt bé, Helena. M'ha agradat molt.
ResponEliminaCordialment.
Moltes gràcies, Rafael! Veig que ho has copsat molt bé!
EliminaPot ser que una característica dels humans és anar i venir, amunt i avall, alegria tristesa. Per això quan l'obscuritat s'allunya de la nostra mirada el nostre ésser s'omple de projectes i d'inquietuds i ens acudeix la necessitat d'expressar-ho i compartir-ho amb els altres. En aquests moments els instants feliços ens envaeixen. Quina alegria!
ResponEliminaAlfonso,
EliminaTot el que baixa puja, diuen, però n'hi ha que no surten mai del pou. És veritat, jo provo de recuperar el meu temps perdut ara.
Ostres, Helena! Et superes! "Que allò que em passa
ResponEliminamés que una mancança és un ornament...". Encoratjador pels moments difícils! M'ho apunto a la llibreta de frases que no he d'oblidar.
Una abraçada!
Moltes gràcies, Teresa! Té mèrit de fer una frase antològica...
EliminaVoy y vengo incesante
ResponEliminaal amparo de las luces y las sombras.
El vaivén de los extremos se disputan la armonía.
Mas esta no la alcanzo jamás.
Y en ese recorrido intrépido o timorato
voy siendo
sin que me importe alcanzar un nuevo destino.
Lo importante es viajar
resignado a atravesar la incerteza.
Fackel,
EliminaL'horitzó que sempre s'albira i mai s'aconsegueix. És que el terme mig és en moviment constant.
Com papallones
ResponEliminacaço les paraules al vol
i sense triar-les
les deixo reposar
en un full blanc.
Així em sembla
que sóc jo qui l’escriu
i penso sóc poeta.
Res més lluny,
es l’atzar
qui m’envia els mots
i jo només allargo la mà.
La meva riquesa
és llençar la mà a l’aire
volent agafar-te en l’intent.
Seguiré dibuixant lletres
sempre que tu vulguis llegir
els meus dibuixos.
qui sap si...
qui sap si...
Eliminam'apunto tots els poemes que m'has comentat amb poemes teus, perquè veig que els hi has vist alguna cosa de bo!
Moltes gràcies!
Sobre "és l’atzar/ qui m’envia els mots/ i jo només allargo la mà": Picasso deia "jo no cerco, trobo".