En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 30 de març del 2017

Matisos

AGUS Corró d'Amunt dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Al primer pla,
el que el poema diu,
verd sobre verd.
La forma és en l'obaga
que torna els arbres blaus.

Helena Bonals


Els blaus modulen
les ombres més llunyanes
endins dels boscos.

Xavier Pujol


I el roig minúscul
que apunta per les branques
en fa bandera.
Paisatge de cinc barres,
efímer i canviant.

Carme Rosanas


Verd sobre blau,
i l'aire els agombola.
En mig el rosa.

Glòria Bosch i Morera


S'ha aturat l'aire
per no inquietar els colors
endormiscats.

KEFAS

dimarts, 28 de març del 2017

Besar amb els ulls

Tot i que sempre miro el terra,
tot i la meva cognició negativa,
tot i ser una perdedora,
me'n surto com les males herbes.

Però mai, mai he estat tan activa
com quan sóc passiva,
mai he volat tant
com quan m'he arrossegat.
L'inconscient ho sap.

divendres, 24 de març del 2017

Poc convencional

Sempre sec al mig
quan som cinc al cotxe.
Diuen que això et garanteix
de tenir èxit a la vida.
Mai duc diners de més
a la butxaca, sí que et duc a tu.
Sóc minimalista per defecte.
Faig règim sense gaire esforç.
No sóc gaire aprensiva.
Vull estimar qui estimo,
no els fills que podria tenir-hi.
Els meus poemes són tot
el que em projecta més enllà.
Sempre acabo molestant,
perquè de tan sincera i ingènua
sóc bocamolla.
L'altra cara de la lluna.

diumenge, 19 de març del 2017

Com els tres reis

Niporepte 208 Tres esperits dins Relats en català


Veritat

Com els cavalls,
sense por ni antifaç,
la veritat
mostra la seva noblesa
mentre trota pel fang.

KEFAS


En un sol crit,
s'uneixen esperits.
Tons diferents,
sota un mateix esguard
de por i rebel·lia.

Carme Rosanas


Van al galop
veloços i valents
endavant sempre
cercant la llibertat
que els esperona.

Glòria Bosch Morera


El pes al fons.
Cavalls encabritats,
de davant lliures.

Helena Bonals

divendres, 17 de març del 2017

Inadaptada 2

El sentiment
sempre em porta a negar
el cos de lletra.

El que jo copso
"sui generis" és sempre.
Des dels tres anys.

Sóc abocada
a fer servir el talent
per retenir-te.

dilluns, 13 de març del 2017

A galet

Digues: què et suggereix...? aquesta imatge... dins Antaviana

Com la cometa,
navegues lliure dins
la teva obra,
sols lligada pel metre.
Et beuen i no et toquen.

dilluns, 6 de març del 2017

Sempre amateur

La meva ploma enyora
el llapis de quan l'amor
era fàcil de jugar.
Guardo un rellotge antic
que encara em desperta.
Estic feta de paper reciclat,
em nodreixo de pa negre.
El meu agost és aquell
de temporals a la tarda.
Temporals que solen ser-hi
quan arribo al cim.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...