En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 6 de novembre de 2016

Versos de tardor



Segons l'Oriol Capdevila, el poc convencional presentador meu de dinou anys, que no em volia adular, els meus poemes són intensos, concisos i poc abstractes, quotidians i terrenals. I tinc una visió de l'amor molt personal.

No tinc fotos de tothom. Provaré de penjar algun vídeo més endavant.

Aquí teniu una altra crònica de la Carme Rosanas.

I aquí una altra de l'August García.


Jordi Dorca



Carme Rosanas



August Garcia



Ernest Serrahima






21 comentaris:

  1. Gràcies, Helena, un cop més per convidar-m'hi. Va ser un acte senzill però ric d'emocions i, sobretot, de poesia.
    I parlant del teu presentador. Ara que no ens llegeix ningú, sincerament, crec que va ser poc valent. En comptes d'intentar valorar la teva poesia -malgrat se'n considerés poc apte- va decidir parlar-nos de Noam Chomsky, que està molt bé però, no era el moment…
    Aviat faré una ressenya de l'acte al meu blog. Ja t'ho faré saber.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per defensar-me així, August! L'Oriol és un JASP, i jo tot el contrari. Té tant d'èxit que et mira per sobre l'espatlla. Quan em va veure no em va fer ni dos petons.
    Jo estic d'acord amb tot el que diu de mi menys que sóc terrenal, em sembla una ironia. El que sí que sóc a vegades és poc lírica. No fa falta que t'adulin per fer-te justícia!

    ResponElimina
  3. Va ser una presentació molt original. He, he, he... malgrat tot, i que va parlar de tantes coses que no venien al cas, jo penso que la majoria de les coses que va dir de tu, les va encertar.

    Crec que "terrenal" com totes les altres paraules es pot interpretar de diferents maneres i en algun sentit té raó, en altre no en té gens.

    Hagués pogut explicar allò dels silencis amb una poesia teva i no amb el cant espiritual de Maragall (que va llegir prou bé, per cert).

    Però en fi, vam gaudir de la poesia, de la companyia i va ser una estona molt bonica. Viscuda en territori amic i amb la il·lusió de retrobar-nos un cop més. Una estona feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Tinc una amiga que diu que la meva poesia no és "cursi". Si això és ser terrenal, ho accepto.

      Elimina
    2. Terrenal, de tocar de peus a terra. De racional, de pensada, d'intel·lectual, de poc lírica, de poc fantasiosa... de quotidiana...

      Elimina
    3. Carme,
      Crec que no l'encertes. És que jo sóc com Kafka, m'alegro de tocar de peus a terra només amb la superfície de sota dels dos peus. Mai, mai, més enllà d'això.

      Crec que tinc poemes de tot, per sort, no em vull encabir amb l'etiqueta de racional només.

      Elimina
    4. Fas bé Helena, no ens hem d'encabir mai en cap etiqueta...

      Elimina
    5. Gràcies, Carme. Per això tinc cinc blogs i no pas un.

      Elimina
  4. Felicitats per la jornada d'ahir. M'alegre que ho passàreu bé. M'hauria agradat molt ser hi. Potser en una altra ocasió.

    ResponElimina
  5. Potser el que el presentador pretenia dir, en lloc de "terrenal", era "racional". Llavors hauríem trobat més raons per estar-hi d'acord. Però presentador a part, va ser una trobada molt agradable, bonica, feliç com diu la Carme. Crec que tots ens hi vam sentir molt a gust. I particularment, a mi em va servir per conèixer la teva poesia des d'una altra dimensió que la va fer més gran i a tu més gran poeta. I sense ànim d'adular.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse. Entre tots m'aixequeu la moral.

      Elimina
  6. Somric. Cagar-la en les presentacions serveix per anar amb peus de plom la propera vegada, sobretot si et piten les orelles perquè no tothom l'adula (a aquest xicot).

    Helena, no deixis de ser terrenal, que de divos ja n'hi ha molts al país (goita, encara parlen de l'Operación triunfo, hehehe)

    Continuo somrient. Us he vist :-))

    ResponElimina
  7. He llegit el que dius, i tots els comentaris dels altres participants.
    Poesia a tort i a dret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Poesia a tort i a dret és el que va haver-hi dissabte, i meva, No saps la il•lusió que fa.

      Elimina
  8. Ei, Helena, jo m'ho vaig passar molt bé, sóc incapaç de fer un vers i allà fluïa la poesia que donava gust, la teva i la que vas encomanar. Em va agradar especialment la lectura de Permanència, que ja saps que m'agrada molt, però vaig descobrir més poemes..
    que vaig entendre, crec!
    Menys Chomsky i més petons :))

    ResponElimina
  9. Sé per la Carme que tot va anar estupendament. No m'estranya, tu mereixes.
    M'alegra moltíssim, alhora que en sap molt greu no haver-ho pogut compartir.
    Una abraçada, Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      Encara que no hi fossis, com tots els que hi van ser i em van recitar, sou amics meus.

      Elimina
  10. A mi m'agraden els teus versos. I no els sabria definir, perquè hi poses de tot. Alguns m'agraden molt, s'altres em costen més de seguir, gairebé tots em fan pensar, que és el que hi agraeixo més. Esperaré la crònica de l'August. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      La crònica de l'August ja ha sortit.
      Jo no avanço amb "El llibre del desassossec" perquè per una entrada sublim n'hi ha cinc que són ensopides, a tots ens passa, doncs.

      Elimina