En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 21 de gener del 2016

A contracorrent

Pessoa era ajudant de comptable,
Kafka treballava en una oficina d'assegurances,
un gran amic meu treballa en un ambulatori
i és un excel·lent poeta.
Jo sóc tècnica auxiliar de biblioteca,
i sempre dic que per fer un poema
cal ser humil i vanitós alhora.

21 comentaris:

  1. I tant que sí. De poetes n'hi ha a tot arreu. N'hi ha que són professors, educadors, n'hi ha que són arquitectes, n'hi ha que treballen a la fàbrica, n'hi ha que són informàtics, n'hi ha que treballen per compte propi, n'hi ha que fan de funcionaris...

    Humils i vanitosos alhora, una bona manera d'explicar-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      tu ets psicòloga, no hi ha un contrast important entre la teva feina i ser poeta. A mi m'agrada de veure escrit "Bernardo Soares. Ajudant de comptable" a la primera pàgina de El llibre del desassossec, com un avís de la seva humilitat a prova de bomba.

      Elimina
    2. Tens raó, per a mi no canvia gaire: a la feina miro endins de les persones, quan escric miro endins també de les persones o de mi mateixa, quan estimo miro endins també.

      Elimina
  2. Com els Poetes.
    que a contravent escriuen.
    Vas a la feina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Thomas Bernhard afirma a El malaguanyat que un entorn hostil ajuda a ser creatiu. "Encara que només en algú amb molta personalitat", afegeix.

      Elimina
  3. La humilitat de qui sap que no ho sap tot, ni farà cap cosa extraordinària que algú no hagi imaginat abans… La vanitat d'estimar-se i fer-se estimar, de saber-se vendre en un món difícil on, si no estàs convençut que pots aportar-hi alguna cosa, millor no posar-t'hi.
    Crec -humilment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      Jo m'hi poso igualment, encara que no n'estigui convençuda del tot, "per això malgrat la boira cal caminar".

      Elimina
  4. Humil, vanitosa... I d'orgullosa també en pots estar, poeta!

    ResponElimina
  5. Bon contrapunt, l'alternança de la feina i els poemes. Tot treballant, rengles de paraules; tot fent sumes, poden sortir rimes, i tant. Després les poleixes, i són l'essència del teu dia, i somrius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      a vegades passar del que és mecànic o administratiu a la creativitat ajuda.

      Elimina
  6. L’humil vanitat del poeta. Ben trobat aquest oxímoron. Cal ser contradictori per escollir una feina supèrflua i necessària, de profunda superficialitat, pròpia de creients incrèduls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      genial el comentari, molt Pessoa! Recordo Kafka dient que la feina no el podia ajudar sinó destrossar-lo per complet. S'equivocava.

      Elimina
    2. Pessonià, admiro als que conreeu amb passió la vostra descomunal petitesa, sense filosofia, només sentits

      Elimina
    3. Anònim,
      sense filosofia? Si jo crec que sóc massa racional!

      Elimina
    4. La poesia t'hauria de permetre
      sentir abans d'entendre.
      Helena Bonals 19 d’abril de 2015

      Elimina
    5. Ja ho sé, anònim, totalment d'acord. Però això no ho aconsegueixo gaire sovint! De totes maneres l'art també té alguna cosa de racional.

      Elimina
  7. Entre els poetes hi ha de tot. Rimbaud, Rilke, Maragall, Salvat-Papasseit... Cada vida donaria per molts debats. I n'hi havia d'humils i n'hi havia que no; i n'hi ha d'adorables i n'hi ha que són una mica repel·lents. Però si són bons poetes, no importa com es guanyen la vida. Per cert, conec alguna auxiliar de biblioteca que fa poemes excelsos. I que no pari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ramon!
      Crec que és molt típic del segle XX que els poetes s'hagin de guanyar la vida com poden.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...