En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 31 d’octubre del 2015

dimecres, 28 d’octubre del 2015

L'homonímia impossible

Si algú xiuxiueja el meu nom de lluny
o si el diu en una habitació tancada,
el sento de seguida com si fos al meu costat.
El nom que em fa diferent, única,
contra tota pretesa uniformitat.
Estimo el meu nom, m'estimo a mi mateixa.
És la imatge literària
que conté el meu sentit.

dissabte, 24 d’octubre del 2015

divendres, 23 d’octubre del 2015

Absolució aparent, absolució postergatòria

Pots escollir les convencions,
creure que estimes i casar-te.

O pots fer com Kafka
i dir no, "jo, la literatura".

Però cap de les dues opcions
impedeix que et processin al capdavall,
per no haver trobat el gran amor.

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Figurativament

La diferència entre conèixer algú virtualment
o presencialment és com la diferència
entre una metàfora i la realitat.
Allò que et sedueix d'una persona per escrit
contrasta amb el que t'agrada d'ella quan la coneixes.
Però res impedeix que la continuïs estimant.

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Tardoral poètica a Verdú 2015

Sala gòtica del Castell de Verdú.
D'esquerra a dreta, Jordi Roig, Montserrat Aloy (cantireta), Pruden Panadès,
Vincent Jus d'Ail, Joan d'Irlanda, Helena Bonals, Montserrat Bonals


Mai he volgut anar al cinema
per anar al cinema.
Però a vegades no esperes res
d'una pel·lícula i després t'entusiasma.
Ahir vaig arribar tard, tensa, abstracta,
al recital. Però de mica en mica
l'examen es va anar convertint en goig.
Vaig llegir tremolosa, prest com sempre,
però desitjo que els comentaris
negatius em facin millorar.
La sala gòtica del Castell de Verdú
era freda però acollidora,
l'experiència difícil però enriquidora.
I plena de bones coneixences.

dissabte, 17 d’octubre del 2015

Exaltació blava

L'ona de Warren Keelan dins Relats en català


L'ona d'Hokusai dins Relats en català


Com foc i brases,
com muntanyes i valls,
ardor d'escriure.
Immensitat del mar
concentrada en l'instant.

diumenge, 11 d’octubre del 2015

La sinceritat que et perd

Llegir un llibre de la biblioteca
amb ganes, fins que el compres.
Just des d'aleshores
que deixes de llegir-lo,
que l'avorreixes.
Així passa quan et tenen,
que deixen de voler-te.

divendres, 9 d’octubre del 2015

Tocar de veritat

GriFOLL Poemes de llum

El peu del vers,
un iambe breu i llarg,
es correspon
als teus peus desvetllant
les restes del passat.

dijous, 8 d’octubre del 2015

Edat roja

Llums de tardor Dins Relats en català


És un reflex,
la tardor, més enllà
de mitja vida,
en imatges, figures,
dins els millors poemes.

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Inefablement

Digueu-me puritana.
Però el verb copulatiu més elemental,
el més evident, despullat
de tot romanticisme,
mai m'ha plagut,
i menys en un poema.
La poesia eròtica, com la social,
no vol ser poesia.

divendres, 2 d’octubre del 2015

Metapoesia

Viure per escriure,
treballar per ser poeta,
estimar a priori
els que són com tu,
cercar darrere les metàfores
el que no trobes
en les aparences.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...