En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 24 de febrer del 2015

Sers celestials

Sovint malinterpretem.
La timidesa es confon
amb l'altivesa,
als artistes no se'ls
considera humans,
la poesia s'identifica
amb allò inefable.
Però jo tinc desitjos
i no sóc de tornada de tot.

10 comentaris:

  1. Certament, Helena, hi ha molts estereotips a l'entorn dels artistes, la majoria molt reduccionistes -com tots els estereotips. La veritat és, però, que ens han venut la imatge de l'artista torturat, misantrop, allunyat d'aquest món… I algun n'hi deu haver.
    Jo sempre m'he estimat més, però, els que puc tocar amb els dits i sentir com viuen com un humà més. Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      si n'hi ha algun, de misàntrop, pobre, és que potser està malalt, i se li ha de perdonar.

      Elimina
  2. Que durin els desitjos!!!

    I que mai no estiguem de tornada de tot, per bé que en alguns moments ens ho sembli...

    ResponElimina
  3. Un artista, si és humà, és doblement artista.

    ResponElimina
  4. De matinada,
    quan encara graviten
    els somnis inefables,
    llegeixo els teus versos,
    Excelsa estimada.
    No puc deixar de veure't
    altiva i celestial,
    igual que els teus poemes.
    T'entrevec plena de desitjos,
    de retorns interminables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'ha quedat molt bé, Abel. Has fet una paràfrasi del meu poema!

      Elimina
  5. Inspirant-me en tu, en vaig aprenent, Excelsa.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...