En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 26 de febrer del 2014

Pretensions

Una carrera, quatre anys.
Un enamorament, tres anys.
Un llibre, dos anys.
El teu aniversari, cada any.

Però la meva carrera és tota la meva vida,
estic enamorada de manera perenne,
escric sempre el mateix llibre,
i m'agradaria que l'eco, algun dia,
es fes ressò del meu naixement.

18 comentaris:

  1. Oh, comparteixo totes les teves pretensions, Helena! M'agrada moltíssim. El temps només serveix per comptar-lo, les coses importants s'escapen del calendari.

    ResponElimina
  2. Ui, gràcies, Sílvia! No és un poema gens improvisat, per cert.

    ResponElimina
  3. Helena, ens fas pensar molt!
    L'eco dura un instant... però es va repetint.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu sí que fas pensar, amb això que dius de l'eco, Xavier. Que es repetís per sempre estaria molt bé, de muntanya a muntanya.

      Elimina
  4. Que sea productiva, que llene...

    ResponElimina
  5. Un vers que és l'antítesi del Carpe Diem.
    Gràcies, m'ajuda a no sentir-me vell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has endevinat, Josep, no m'agrada gens el Carpe Diem.

      Elimina
  6. Aquest matí havia dit (i no ha quedat) que jo també comparteixo exactament el que tu dius i no pas a nivell metafòric sinó ben literal. Excepte potser el final, que ja no crec que l'eco es faci ressò de mi ni del meu naixement... segurament que no cal.

    ResponElimina
  7. El temps quan el comences a comptabilitzar, saps què passa? Que acabes no vivint-lo. I si a més no compleixes les expectatives temporals... ja ni et dic!
    M'agraden les teves pretensions gens pretensioses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. MartinaH,
      a mi em passa una cosa semblant quan compto les pàgines que em falten per acabar el capítol.

      Elimina
  8. Només et diria que les carreres que costen més anys són les més paides, igual que l'amor que es fa amb la consciència, eixe dura tota la vida.

    Una forta abraçada amiga des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo vaig trigar vuit anys a fer la carrera. L'amor fet de desig i voluntat, que diu Salvador Oliva, és el que dura més.

      Elimina
  9. Hi ha moltes coses que surten de comptes i pretensions que es queden curtes. Encara que necessitem comptabilitzar per tenir perspectiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      hi ha coses, com el cel, que no es poden aferrar amb mesures de temps.

      Elimina
  10. No hi podem fer res: som comptats des d'abans de néixer i el rellotge biològic marca sense compassió. Per aquest motiu es lícit esperar ecos, perquè l'univers ja hi compta.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...