En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 30 de setembre de 2013

Trobar tresors

De nit, amb cotxe,
i sense lluna.
Al tren, en una
parada sobtada .
Caminant sense
companyia,
tot perseguint la vena.
A la sala d'espera.
A la feina quan es fa feixuga.
Sempre a contracorrent,
augurant el passat,
recordant el futur.

dissabte, 28 de setembre de 2013

Peus

AMFÍBRAC
Habita,
somnia,
estima
i crea.

ANAPEST
Feredat,
la tristor
de no ser
en cap vers.

TROQUEU
Joia
fora,
perds la
traça.

DÀCTIL
Tònica,
àtona,
àtona,
lírica.

IAMBE
Talent
volgut,
après,
sentit.


dijous, 26 de setembre de 2013

L'escaiença

Fer un sonet és
omplir uns mots encreuats.
El contingut
és latent en els blancs,
la forma, en els negres.

dilluns, 23 de setembre de 2013

Desig i voluntat

Puc fer una rosa
per diners, per vanar-me,
per ser estimada,
però mai, mai la faré
només pel fet de fer-la.

diumenge, 22 de setembre de 2013

Tardoral poètica amb la cantireta

Joan Abellaneda, Montse Aloy, Helena Bonals, Jordi Dorca, Alba Pifarré, Anna Pifarré i Joan Morros


Una tardoral gens fredolica, en un entorn molt rústic i maco, el de Verdú. Amb una Montse Aloy molt emocionada i acollidora. Uns poetes de molt nivell, i no ho dic pas per mi. M'hauria agradat de ser entre el públic, per gaudir encara més de les altres intervencions. El vídeopoema de l'Alba, per acabar amb un bon regust de boca. Il·lusió? Molta. Algun dia m'agradaria de fer un recital a Navarcles. A veure qui s'hi apunta!




divendres, 20 de setembre de 2013

Lliure albir

Davant de casa
tots els arbres giren
cercant el sol.
També el que escric és fruit
de l'esforç per la llum.

dimecres, 18 de setembre de 2013

Per a la Tardoral Poètica

Deix de tristesa
reflectit en el bell,
tardor, progrés.

[Dissabte, 21 de setembre, Verdú]

dilluns, 16 de setembre de 2013

Qui estima és més diví que l'estimat

PERET, i ALEU, Franc Cartes Barcelona
dins l'exposició El somni
Beauty in things
exists merely 
in the mind which
contemplates them.
David Hume


El mar, el mirall
del cel, tant com el núvol
sentit de l'aigua.
La bellesa, preuada,
precisa l'hermeneuta.

dissabte, 14 de setembre de 2013

Immortalitat

El foc del cànon
l'atien les persones
fràgils, sensibles,
que cremen com branquetes.
Troncs clàssics, per després.

dijous, 12 de setembre de 2013

Món interior

Un quadre, un lloc
on fer volar la vista.
La finestra, un punt
on orientar el teu escriptori,
la teva cambra pròpia.
Tota terrassa,
a mig camí entre terra i cel,
entre ploma i paper.

dimarts, 10 de setembre de 2013

Plenitud

Pel sentiment
tractem de deseixir-nos,
també a repèl.
Tenim el contingut,
arribarà la forma.

[amb aquest poema enllaço amb McAbeu en la cadena de blocs per la Independència amb el número 35]

dilluns, 9 de setembre de 2013

Dos rius paral·lels

Dues persones que s'estimen
són com dos ulls generant perspectiva,
com un parell d'auriculars en estereo,
com dues corxeres agafades per dalt.
Que es fonen en una sola mirada.

dissabte, 7 de setembre de 2013

Valdre la pena

Tants anys de temps perdut,
de treballar sense premi.
Però és aquesta bicicleta avariada
la que ara, amb la roda
del darrere de l'ofici
i la del davant de  la vocació,
et permet d'anar endavant.

dijous, 5 de setembre de 2013

Sensible

M'eixoriveixo
com la vegetació
quan plou,
quan m'afalagues.
Em faig enrere
en la closca
com un cargol,
quan em gires el rostre.

dimarts, 3 de setembre de 2013

La utilitat d'un llapis

Dibuix,
objectes en capses,
la mesura del llapis,
que no et tremoli el traç.

Poesia,
alguna cosa a dir,
paraules mesurades,
i deixa't anar.

diumenge, 1 de setembre de 2013

Quan baixa la tapa

Has passat anys
només amb el capoll,
després ha arribat la flor,
esperes de viure abans
que el fruit
no caigui al terra.