En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 9 de desembre del 2012

Quadrícula

No et cal seguir
una pauta al paper
per fer poemes.
La realitat que és
darrere les paraules.

12 comentaris:

  1. La veritat és que no, no cal seguir cap pauta i la realitat és darrere i davant dels poemes i de la lletra, doncs som llenguatge, tot és llenguatge.
    Ja et vaig parlar d'Emily Dickinson que va fer els poemes sense rima, i bé que ho va aconseguir, de fet la rima i els límits, tot i que ha d'haver límits en tot, però a l'hora de pautar fan més que res nosa, tot i que cal que hi haja el no límit del límit i el limit del no límit. La llibertat a l'hora d'escriure, l'únic límit que jo li posaria és la tolerància i el respecte, per allò altre no n'hi ha o no n'hi ha d'haver.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, no em referia a la mètrica, de fet el poema té els peus d'una tanka, però també m'hi podria referir. La pauta és metafòrica i per tant també admet la teva interpretació. Jo segueixo la pauta massa i tot.

      Elimina
  2. El poema tensa la paraula en l'arc de la mètrica. Aquest esforç per extreure'n una realitat que, partint de la seva fletxa, la transcendeixi, cerqui un més enllà, és la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      conec algú que no s'atreveix a opinar pel nivell general dels que comenten els meus blocs. Aquest comentari és un exemple d'aquest nivell!

      Elimina
  3. Jo també sóc força quadriculada, de vegades em costa saltar-me les línies i furgar rere les paraules. Però també penso que els límits són necessaris per començar i per saltar-los més endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, deixar de ser quadriculats, sembla que ens costa a tots!

      Elimina
  4. No cal seguir cap pauta. El que costa és deixar de seguir-la. Sembla que inclús ens sentim despullats quan no en seguim cap. El dia que aboquem els sentiments nus, sense pors ni convencionalismes, aleshores escriurem en llibertat i sobretot amb sinceritat.

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. El seu significat no és quadriculat, Olga! M'inspiro en Margarit i en Benguerel, els dos han fet servir l'expressió "darrere les paraules". Si no segueixes la realitat et fas abstracta, metafòrica, just el que cal. La quadrícula de fons ajuda, però cal provar de prescindir-ne. Espero haver-me autointerpretat bé!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...