En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 16 de desembre del 2011

Per crear

Fes servir la memòria involuntària,
troba allò que busques,
digues el que anaves a dir,
encerta el llibre a la prestatgeria,
i, sobretot,
recorda el primer amor.

12 comentaris:

  1. el de la cançó deia "music was my first love"...bé de fet en la creació sempre hi ha allò del amor...bé, no sempre...:)

    la memòria involuntària...aquesta i les paraules que s'escriuen soles...són grans aliades al menys per mi( fan feina i no demanen res ) ...ara són carn de psicoanàlisi:D

    dir el que anaves a dir...a vegades cal guardar-se quelcom amb un xic de sort ho oblides :)

    ...bé, aplicaré el consell...i...

    !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Rafael: molt bo això de "music was my first love": què va ser primer, l'ou o la gallina?

    Suposo que la memòria involuntària es pot confondre amb l'irracional, però cal fer servir el cap abans d'acceptar una idea.

    A vegades és bo d'oblidar, i dir "devia ser una mentida".

    Gràcies!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  3. I sobretot, quan escriguis, revisa el que has escrit, poleix les teves paraules, treu allò superflu i extrapola els sentiments d'allò particular a allò general... com deia Imma Monsó... "escriure, escriure, escriure... per després esborrar, esborrar, esborrar... i quedar-te amb el que és essencial" :)

    Núria-nebuloses

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies pels consells, Núria, que jo no arribo ni a amateur!

    ResponElimina
  5. ostres, no volia pas que semblessin consells, sinó una mena de continuació del poema. Consti que jo també me'ls aplico sovint :)

    ResponElimina
  6. Ens has fet un bon regal de Nadal, Helena, amb aquest nou blog. Gràcies.

    ResponElimina
  7. Vicicle: és que el Nadal s'ho val! Ja veus que m'he inspirat en el teu poema, insuperable.

    ResponElimina
  8. Helena, l'acabo de posar a l'aparador de Facebook.

    ResponElimina
  9. Com deia Jordi Llovet, això de "guapo" acceptat i "tonto" no, no pot ser, perquè de guapos n'hi ha molt pocs, i de tontos molts!!!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...